Qui sóc
Hola el meu nom és Francisco Armengol. He treballat amb famílies senceres, facilitant-vos la comunicació en la solució de conflictes i en l’expressió de l’afecte.
Sóc Francisco Armengol, de Barcelona. La meva major passió a la vida és ajudar els altres a establir vincles interpersonals enriquidors com a éssers humans, expandint així la possibilitat de sentir-se estimat i estimar. Estic convençut de la bondat que cada persona atresora al seu interior i de les seves capacitats per superar l’adversitat.
He treballat a Irlanda, Espanya, Itàlia, Israel, Mèxic, Colòmbia, Perú i Equador. He acompanyat a les persones en els moments més feliços de la seva vida, així com en els més tristos, dolorosos i fins i tot punyents. Però en tots aquests moments, bons i dolents, he estat testimoni del creixement personal dels protagonistes i he après lliçons molt valuoses.
He acompanyat a parelles en la seva preparació per a la vida en comú, ajudant-los a conversar sobre els temes més rellevants que han d’afrontar abans d’iniciar aquesta bonica aventura. He assessorat a moltes parelles en dificultats relacionals de tota mena, sempre amb l’objectiu de salvar la relació i reconstruir l’amor, si aquest era el que ells buscaven a l’acudir a mi. Finalment, he acompanyat també a parelles que han pres la difícil decisió del trencament, ajudant-los a que el dany col·lateral en ells i en els seus éssers estimats sigui el menor possible.
He treballat amb famílies senceres, facilitant la comunicació en la solució de conflictes i en l’expressió de l’afecte.
L’any 2014 em vaig certificar en Coaching Ontològic Corporatiu. Això va potenciar les meves eines per servir als altres en l’àmbit personal i familiar. Em vaig dedicar a fer tallers de comunicació afectiva per a parelles i per a pares de família amb els seus fills adolescents. El fruit d’aquests tallers són un record que guardo com tresor en el meu cor.
Des de l’any 2017, durant quatre anys, vaig treballar en un col·legi a Quito com a responsable de departament de formació humana i formació familiar. L’any 2019 vaig realitzar un Màster en Orientació Educativa Familiar, que em va brindar més coneixements i tècniques per generar canvis positius en les famílies i en els centres educatius.
Vaig dirigir l’Escola de Pares del Highlands School de Quito, amb una metodologia grupal i uns continguts que ens van permetre tenir un 85% dels pares de família participant activament en la seva pròpia formació.
La meva filosofia de vida
Vull compartir-te alguns dels pensaments en els quals es recolza la meva vida.
L’ésser humà descobreix que ha estat dissenyat per a estimar i ser estimat. En la mesura que es percep estimat, troba també en el seu interior força per estimar.
En tota persona hi ha un nucli de bondat, de dignitat i de valor. Tots busquem florir i sentir que servim als altres.
Descobrim que tenim una naturalesa rebuda, però incompleta. Per tant, ens trobem en aquesta vida amb la tasca vital de construir-nos i perfeccionar-nos a nosaltres mateixos a través de l’exercici de la nostra llibertat. La virtut és el que perfecciona la nostra naturalesa rebuda.
Així com hi ha actes que ens fan millors persones, hi ha altres que ens degraden. La veritable llibertat no és l’absència d’impediments, sinó la capacitat d’autodeterminar-se cap al veritable bé de la persona.
La intersubjectivitat, la relació interpersonal, és necessària per millorar com a éssers humans. No només convivim, sinó que coexistim. Conviure és fer coses junts, en comú. Coexistir és donar a l’altre el millor que cada un té i permetre que es doni l’encontre. L’ésser humà creix quan s’encontra amb altres. Per “encontre” entenc un intercanvi personal i profund on tots dos costats donen i reben, aprenen l’un a l’altre i s’enriqueixen mútuament. L’encontre té la seva pròpia dinàmica: del encontre sorgeix el descobriment i l’aprenentatge, i el descobriment mou a la transformació.
El tipus de relacions que desenvolupem ens van construint com a éssers humans. Som el fruit de la qualitat de les nostres relacions interpersonals (família, parella, amics, companys, col·laboradors, comunitats, etc.)
Tots volem canviar i millorar; el que no ens agrada és ser canviats per altres. La persona decideix sobre què canviar i per què fer-ho. L’ésser humà pot autodeterminar-se i donar-se fins a si mateix.
Ningú és perfecte. Encara que tots tenim bones intencions, constatem les nostres pròpies incongruències. Per això mateix, cap família i/o societat és perfecta.
La felicitat és filla de la gratitud, no de la satisfacció, i per experimentar la gratitud hem de reconèixer i identificar aquelles coses que hem rebut sense haver fet mèrits per obtenir-les.
L’ésser humà és una unió de cos, ment i emocions. A l’estar dotat d’una ànima espiritual, es pregunta pel sentit transcendent de la seva existència concreta. Per aquesta unió substancial, aquests àmbits s’entrellacen i s’intercomuniquen.
La espiritualitat respon a una necessitat intrínseca humana de cercar connectar-se amb el transcendent i trobar sentit. En el nostre cor hi ha una set d’infinit i d’eternitat.
La persona es mou en tres esferes en les que ha de trobar un equilibri en la recerca de la pròpia realització: la vida personal, la vida familiar i la seva aportació a la societat.